juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

L’Auca dels ancians assemblearis

Juny 2009

Auca dels ancians assemblearis

 

Un matí primer d’estiu,

i amb serena companyia,

per la vora de la mar passejava de Cambrils.

Admirava jo tranquil

les barques que hi ha a la platja

amb un sol tot ell lluent que em venia a la mirada.

No molt lluny s’endevinava

del poble una algaravia

que venia dels ancians que allí hi tenen estàdia.

Jo mi apropo amb mirament,

amb prudència i discreció

per sentir-ne la raó

del que allí s’hi departia.

Entre mig d’aquella tropa

Enfurismat un vellet aixecava fort els punys

senyalan no massa lluny

el que n’era una evidencia.

Que lo jove que ho fet no mereixia indulgencia

mentre no lleves la afronta

que del mes alt exhibia.

La lliga ja s’ha guanyada

la copa ja està lligada

i la d’Europa enyorada ja tenim ben agafada.

Que amb dos a sis ja n’hi ha prou,

que més honor no cal prendre ni s’ha d’infligir més dol,

que no cal fer més vergonya ni al rival més resistent

Que l’any que ve ja ho veurem

i que amb tres copes beurem

tot el que queda de l’any,

ni que arribi el Florentino enrabiat i amb greu afany.

 

Al capdamunt de la casa,

del balcó més alt de tots,

clavada hi tenia el jove, per que el vent no la prengués,

una tovallola maca,

de les grans, de les de platja,

colorida de blau grana,

i en ella tota estampada,

amb tres siluetes guarnida,

dels tres més alts guardons omplida

del que ens ha tocat enguany.