octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

El Q42

05/05/2010

Q42

El Q42 és un antre de Luxemburg. Un d’aquells llocs dels que ningú us en donarà bona raó, com  del infern. No pregunteu a cap luxemburguès ni a on és ni com es troba, al infern només hi van els que ja el coneixen i ja no els fa cap por. No sé si deu estar obert de dia, jo hi he anat tan sols cap al vespre, de cara a la nit; és de suposar que sí, al infern no solen tancar mai les portes a ningú ni a cap hora, que l’hora del retronar i escruixir del gran capgirament sempre és incerta,  per be que sempre arriba.

De nit i a la fosca hi vaig arribar diumenge passat, travessant els carrers plens d’amagatalls i coves de gent que tan sols surten al carrer quan el sol fuig. Gent dolenta o gent bona, gent com la gent, que entren i surten de les avernes cavernes on els dimonis i els àngels totes les nits es troben.

Si dels àngels encara no se’n coneix el sexe, dels dimonis tothom sap be que son mascles, com ho son tots, servidors i clients, en el Q42. Gent reputada temible pels seu color es reuneix en aquest lloc. Allí hi van i allí es troben i allí s’hi estan, com tots aquells que a l’infern van i es troben, i quan s’hi queden be que s’hi estan.

El pur blanc a l’infern n’està exclòs, mai el veureu en el Q42. Hi abunden els intensos colors bruns tirant al negre; i els vius virolats rojos com els de les flamarades del foc del infern que de tant en tant s’aviva, com quan a les pantalles del Q42 algun cucarell dimoni de tant en tant encén, fent tronar i retronar el ganyols del: goool! Que esclaten i es trenquen, que es rompen i escruixen en gran capgirament.

 l’Anton